Doblar i doblegar

J. Leonardo Giménez, tècnic lingüístic de l'Ajuntament d'Alzira ha publicat en la secció de PANORAMA del Levante EMV, del 22 de juliol este article. Podeu veure l'original ací.

Fa dos setmanes deia que no hauríem de renunciar a verbs com «enredrar(-nos)» ni «enrotllar(-nos)» en favor d´un ús quasi exclusiu d´«embolicar(-nos)», com tampoc hem d´abandonar paraules o expressions genuïnes i comunicatives, com és el cas de «doblegar», en el sentit de «plegar, els llençols, les mantes, els fulls, els braços, les cames, el cos, etc.» o de «tòrcer o entortillar, un fil d´aram, una barra de ferro, una branca». No cal doblar res d´això, perquè «doblar» és «duplicar», és a dir, multiplicar per dos; per tant, si en tenim prou, de llençols, no els doblem, amb doblegar-los per plegar-los ja anem bé, i així la resta d´exemples, perquè doblar les cames i els braços no és fàcil per a un mortal.

Sí que és possible (per a alguns) doblar els ingressos, si aconseguim duplicar-los; els fills, si en tenim dos i esperem bessonada; les claus, quan fem còpies; el pas, quan incrementem el ritme de la caminada; es doblen les pel·lícules, quan els diàlegs es versionen en una llengua diferent de l´original; en esport, quan un jugador dóna suport, a un company, etc., però les campanes no doblen quan el batall les fa sonar assenyalant una defunció, sinó que toquen a morts, ni doblem una cantonada quan trenquem a la dreta o a l´esquerra, sinó que girem al cantó.

No hem d´empobrir el llenguatge prescindint de «doblegar», perquè els dos verbs tenen sentits diferents i ben precisos. A banda dels significats descrits, «doblegar» és també «fer anar, amb una càrrega excessiva, acatxat o corbat», «aclaparar» («Els impostos ens dobleguen»), «obligar (algú) a fer allò que es resistia a fer, véncer la indocilitat» («Van doblegar la seua resistència a vendre el solar»). Estos últims significats, vius i coincidents amb el castellà, tenen una connotació negativa, com la té, per als barons, arribats a la senectut avançada, que alguna cosa que no se´ls doblegava se´ls doblegue. I ahí, clarament, el verb és «doblegar», mai «doblar». Ja seria massa, tindre´n dos però doblegats.