dimarts, 22 de juny del 2010

En relació a l'examen del mitjà de la convocatòria de juny del 2010, torn de vesprada


Àrea de comprensió:
Text El Camí de Sant Jaume.
Pareu atenció al significat d'algunes paraules.
Santiago de Compostel·la: Topònim adaptat al valencià.
Pelegrí/ina: Persona que fa per devoció una romeria a algun santuari, sol o en companyia d'altres. Sinònim: romeu / romeua / romeva. (Peregrí: rar, poques vegades vist.)
Pelegrinar: Anar en pelegrinatge a un santuari. (Peregrinar: Anar per terres estranyes, de poble en poble).
Troballa: Cosa trobada per un atzar o en el curs d'una investigació, d'unes excavacions.
Encotillar: Posar la cotilla. Subjectar excesivament. (Cotilla: faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que servix per a sostindre el pit i els costats de les dones.)
Per a valorar la comprensió del text fa tres afirmacions que s'ha d'indicar si són verdaderes o falses. Hi ha cinc enunciats que s'han de completar amb la frase correcta. Una qüestió demana el sinònim d'un connector: tanmateix, és sinònim de no obstant això. Una altra qüestió demana la finalitat principal del text.




Àrea d'estructures lingüístiques
Lèxic i semàntica:

Cavallets: Atracció infantil de fira que consistix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s'instal·len diversos artificis, alguns dels quals dotats de moviments autònoms.
Sénia: Màquina d'elevar aigua que consistix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes subjectat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de cadufs en tota la seua llargada, l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua del pou.
Travesser: Peça de fusta, de ferro, etc., que va d'un costat a un altre d'un moble, d'una màquina, d'una ferramenta, etc., travant les peces que van al llarg o de dalt a baix. Els travessers d'un llit, d'una cadira. El travesser d'una porteria de futbol.
Llarguer: Que té un llarg que excedix el normal o mitjà.
Desnuar: Desnugar. Fer cessar d'estar nugat. Desnugar una corda.
Nuc, nus: Entrellaçament estret de les parts d'un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordells, cordes i cintes, que generalment s'estreny quan s'estira dels seus caps. Nuc corredor. Nuc de la corbata.
Despullar: Llevar (a algú) allò que li cobrix el cos, especialment els vestits. Desvestir.
Aparell: Sistema o conjunt de sistemes mecànics, elèctrics o electrònics, que servix per a efectuar alguna operació o que du a terme determinades funcions. Aparell de televisió. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic. Aparell d'alarma.
Aparat: Allò que dóna pompositat a un acte o a una cerimònia.
Data: Indicació precisa del dia, del mes, de l'any en què un fet té lloc.
Dada: Qualsevol informació que facilita la formació d'una idea, d'un juí, d'una conclusió. Allò que, com a donat, és irreductible al subjecte i a qualsevol deducció apriorística. En una investigació matemàtica, cada un dels elements coneguts (magnituds, figures, relacions) a partir dels quals han de ser deduïts els elements desconeguts.
Fer campana: No asistir a escola.
Abocador: Lloc on s'aboca alguna cosa, especialment el destinat a efectuar abocaments de fem, runa, etc. Abocador municipal.
Escorxador: Persona que, al matador o en un altre lloc adequat, mata i esquartera els animals.
Birles: Joc d'habilitat consistent a fer caure, amb l'ajuda d'un bastó o una bola, una sèrie d'objectes, anomenats birles, disposats verticalment a terra.
Petanca: Joc disputat entre dos jugadors o dos equips que consistix a fer rodar unes boles fins a situar-les al més prop possible del bolig.
Bolig: Bola xicoteta usada en el joc de botxes com a referència.
Faristol: Moble o bastidor de fusta o metàl·lic, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on es posa un llibre, una partitura, etc., per a facilitar-ne la lectura.
Amb diners torrons: Refrany que vol dir que amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa.
Orenga: Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Origanum vulgare), de fulles ovades i flors de color violaci rosat en ramells i amb qualitats tòniques i digestives i utilitzada també com a condiment.
Perfecte: Completament acabat. Que no li falta res, complet, absolut. Que té totes les qualitats requerides, que no té cap defecte.
Perfet: Dit d'allò a què no falta res per a quedar completament acabat. Es diu dels temps que expressen una acció completament acomplida en el moment a què algú es referix. Pretèrit perfet. Futur perfet. Aspecte de les formes verbals que expressen acció acabada. Perfet simple, compost, perifràstic.
Companatge: Vianda que es menja amb el pa o a més del pa.
Esquarterar: Tallar (un cos) fent-ne trossos, especialment quarters. Fer trossos (alguna cosa).
Furt: Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble alié contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades (altrament, es considera robatori). La cosa furtada.
On brama la tonyina: Frase feta que vol dir molt lluny.

Sortir de l'armari lingüístic


La situació anòmala que viu el valencià com a llengua pròpia, però subordinada al castellà implica que la majoria dels parlants es passen al castellà quan l'interlocutor fa la mínima indicació de no entendre el valencià.


Per això si intentem seguir parlant en valencià en estes situacions ens crea tensions i ens sentim malament.


Per això hem de tindre tècniques de defensa, que ens dona la psicologia, per a superar estes situacions sense estrés i amb normalitat.


Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés han escrit el llibre Sortir de l'armari lingüístic, una guia de conducta per a viure en català amb la intenció d'ajudar-nos a fer servir amb normalitat el valencià sense haver de patir per fer-ho.

«Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen.» (Manuel Sanchis Guarner)

divendres, 18 de juny del 2010

El valencià discriminat

Amigues i amics,

Hui s'ha reunit la Comissió Tècnica de les ajudes de promoció del valencià per a ajuntaments i mancomunitats de municipis i s'ha plasmat el retall i la minoració que, com ja comentava, s'ha concretat en un 45,5 % en relació a les ajudes del 2009.

Com que amb la crisi es justifica tot, no hi ha diners per a promocionar el valencià.
Però segons el meu parer, quan una llengua minoritzada com el valencià no es promociona en realitat estan discriminant-la.

En una societat amb dos llengües, si la llengua més feble no disposa de mesures de discriminació positiva respecte de la forta, esta discrimina sempre la feble.

Per això totes les comunitats autònomes amb llengua pròpia (Catalunya, País Basc, Galícia) destinen quantitats importats a la promoció de la llengua minoritzada. Però en el cas de valencià la promoció, com que és insignificant, és discriminació.

La crisi és l'enemic del valencià?

Lluís Vallés

dijous, 17 de juny del 2010

Un poema del Llibre de les meravelles


Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot, ens ha deixat una poesia arrelada en la nostra terra i amb un llenguatge actual. Ací teniu un poema del Llibre de les meravelles que he extret del llibre que estic llegint "El Mural com a fons" la poesia de Vicent Andrés Estellés de Jaume Pérez Montaner, editat per Perifèric Edicions.

Demà serà una cançó
Animal de records, lent i trist animal.
Ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.

Vicent Andrés Estellés

dimarts, 15 de juny del 2010

Benvinguda


Amigues i amics,

Des de fa temps em rodava pel cap la idea de fer un bloc per a compartir idees, informacions i continguts relacionats amb el valencià i la promoció de la llengua.

No és un mitjà nou de difusió però és una ferramenta que té moltes possibilitats per a connectar amb la gent que té les mateixes inquietuds.

Vull inserir una entrada cada dia, però si no és així espere rebre els vostres suggeriments al meu correu electrònic.

El meu objectiu és aprendre el valencià i ajudar-vos a aprendre el valencià.

El meu lema és que una llengua està viva si s'utilitza.

Parleu valencià i apreneu valencià.

Lluís Vallés