Un poema del Llibre de les meravelles

Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot, ens ha deixat una poesia arrelada en la nostra terra i amb un llenguatge actual. Ací teniu un poema del Llibre de les meravelles que he extret del llibre que estic llegint "El Mural com a fons" la poesia de Vicent Andrés Estellés de Jaume Pérez Montaner, editat per Perifèric Edicions.

Demà serà una cançó
Animal de records, lent i trist animal.
Ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.

Vicent Andrés Estellés