dilluns, 29 de novembre del 2010

Els geosinònims

















corder (val.) anyell, xai (cat.cent.)
hui (val.) avui (cat.cent.)
brull, brossat (val.) mató (cat.cent.)
caragol (val.) cargol (cat.cent.)
ciri (val.) espelma (cat.cent.)
esguitar (val.) esquitxar (cat.cent.)
rabosa (val.) guineu (cat.cent.)
espill (val.) mirall (cat.cent.)
xiquet (val.) noi (cat.cent.)
llaurador (val.) pagès (cat.cent.)
creïlla (val.) patata (cat.cent.)
vesprada (val.) tarda (cat.cent.)
huit (val.) vuit (cat.cent.)
eixir (val.) sortir (cat.cent.)
tomata, tomaca (val.) tomàquet (cat.cent.)

divendres, 12 de novembre del 2010

Ortografia de les oclusives: p/b, t/d, c/g










Pel que fa al punt d'articulació:
  • bilabials /b/, /p/
  • dentals /d/, /t/
  • velars /g/, /k/
Atenent al mode de d'articulació:
  • sonores /b/, /d/, /g/
  • sordes /p/, /t/, /k/

Regles generals:

A fi de mot inmediatament després de vocal o de diftong tònic:

  • s'escriu p, t, c (cap, mut, groc)
  • encara que els derivats facen b, d, g (cabota, muda, groga)

Excepcions en mots monosíl·labs i aguts que són cultismes i de procedència forastera:

  • b : adob, aljub, club, pub, tub
  • d: fluid, fred, sud, Alfred, David, (femenins acabats en -etud, -itud) quietud, sol·licitud
  • g: buldog, mag, estrateg, reg, Hug, (mots acabats en -gog) demagog, pedagog

A fi de mots aguts o plans darrere de vocal àtona o de consonant, hem d'escriure la mateixa consonant que trobem als derivats:

  • p: camp (campament)
  • t: crèdit (creditor)
  • c: banc (bancària)
  • b: àrab (Aràbia)
  • d: àcid (acidesa)
  • g: llarg (llargària)

S'escriu a final de mot:

  • c: (1a persona de present d'indicatiu dels verbs velaritzats) entenc, escric, venc, (mots acabats en -ec) ànec, càrrec, prèstec, (mots que fan els derivats en g) aràbic i fàstic
  • t: (al final de tots els gerundis) amant, duent, vivint (cert mots) assut, ert i paret
  • b: (mots acabats en -fob i -sil·lab) hidròfob, monosil·lab, (alguns mots aguts i monosílabs) superb, tomb, corb
  • d: (monosílabs acabats en diftong + d) fluid, raid, (termes de dfícil comparació amb els derivats) enducand, anhídrid, guepard (termes aritmètics) dividend, substrahend, sumand
  • g: (els mots acabats en -fag, -fug i -leg) antropòfag, centrífug, pròleg (els mots) gong i rang (anglicismes en -ing) càmping, míting, púding

S'escriu a l'interior de mot:

  • p: (davant de consonant) recepta, adoptar,... i llur derivats, (en els compostos de cap-, prop-) capciós, capdavanter, capgirar ..., (començats per ap-, op-) propvinent, apte, òptim...
  • c: (en certs mots) acne, estricnina, sinècdoque, tècnic...
  • b: (davant de d) cabdal, cabdell, cobdícia... (prefixos ab(s)-, ob(s)-, sub(s)-) abdicar, obstacle, substància... (en altres mots) dubte, dissabte, sobte i derivats.
  • d: (mots començats pel prefix ad-) adjacent, admetre, admissió, adscriure (excepte: atzembla, atlas, atlantic, atleta, atmosfera (en manlleus) bàdminton, handbol, sandvitx, vodka.
  • g: (davant d,m,n,g) amígdala, maragda, augment, Agnés, regne, suggerir (els mots) rugbi, tungsté, àngstrom.

divendres, 5 de novembre del 2010

Balears convalidarà els títols de la JQCV i restablix de facto la unitat lingüística



Les illes tornen a acceptar els diplomes de valencià després d’anul·lar la seua convalidació després que el Consell fera el mateix.


El Govern balear reconeixerà com a vàlids els títols emesos per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, segons l’esborrany d’una orde de convalidacions feta pública ahir per la Direcció General de Política Lingüística de l’Executiu balear. En el seu vessant pràctic, esta orde permetrà als posseïdors d’un títol oficial de valencià treballar en l’administració pública balear sense necessitat de passar un examen previ de llengua i cultura, com succeïa fins ara. Per exemple, el Grau Mitjà de valencià equivaldrà al C1 que s’exigix als funcionaris en Balears. En la seua dimensió més profunda, la nova orde recompon de facto la unitat lingüística en les administracions de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Balears, trencada en 1995 amb l’entrada del PP a la Generalitat Valenciana.


Aquell any, el Consell va tombar l’homologació en l’administració valenciana dels títols de català expedits pels organismes oficials de Catalunya i Balears, tal com havia decretat el govern de Lerma. Com a reacció a aquell greuge comparatiu, que perjudicava els ciutadans balears, el govern illenc va anul·lar la seua convalidació dels títols lingüístics emesos per organismes valencians. Ambdós comunitats s’havien declarat la guerra.


No obstant això, la decisió de la Generalitat, recorreguda pel STEPV i Acció Cultural, va ser tombada en 2006 per una sentència del Suprem i ara ja es convaliden a València els títols de català aprovats a Catalunya i Balears. Quatre anys després, Balears posa el punt final a la separació lingüística entre administracions. Marc Candela, portaveu del STEPV, va afirmar ahir que és "la bona notícia que faltava als efectes d’homologació".


Paco Cerdà – València
Levante EMV 05.11.2010

dilluns, 18 d’octubre del 2010

La presidenta de l'AVL demana «arraconar qüestions que ens separen de Catalunya»


Ascensió Figueres critica en un curs de l'Institut Ramon Llull la confrontació creada per la distinció del valencià i el català.

Levante EMV 18/10/2010
DAVID GIL MORELLA
La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va participar ahir en la clausura d'un curs sobre didàctica de la llengua catalana com a idioma estranger. Esta entitat era l'organitzadora -junt amb l'Institut Ramon Llull i la Xarxa Vives de la Universitat Jaume I- i, en l'acte celebrat a Morella, Figueres va abonar la unitat del català i el valencià.


La presidenta va explicar que «este curs és un prova més de la línia d'aproximació de tot allò que ens unix: dos cultures germanes, la catalana i la valenciana, amb els seus dos patrimonis propis i una llengua que compartim i enriquim amb la seua diversitat». A més, va criticar la confrontació que s'ha creat en els últims temps per la distinció de l'idioma.


Per a ella, «jornades com estes haurien de servir per a arraconar, qüestions que, a un costat i un altre de l'Ebre, ens han separat durant massa temps, més per una falta de comprensió que per la voluntat de superar velles traves lingüístiques». Figueres també va mostrar la «satisfacció» de l'AVL per organitzar un curs, que «fomenta, estudia i difon la llengua que compartim».


Cal assenyalar que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ja ha mostrat el seu suport a la unió del català i el valencià, com una llengua, en els seus estatuts. No obstant això, les declaracions que va donar ahir Figueres sorprenen en la mesura que mai abans s'havia expressat esta idea tan obertament.


És per això que la intervenció de la presidenta sobre la unitat de la llengua es va postular com un consolidació dels estatuts. També és cert que no és cap novetat que l'acadèmia, com a institució, reconega el valencià i el català com una llengua però, fins ara, només ho havia manifestat amb circumloquis.

L'ombra política
A més, també sobrevola l'ombra política ja que el Partit Popular ha utilitzat el conflicte en favor de la seua estratègia territorial.


El curs tenia per objectiu formar estudiants de filologia catalana per a l'exercici de la docència de la llengua en l'estranger. Figueres va concloure el seu discurs qualificant la trobada com un «èxit» i va vaticinar que hauria de ser «suficient com per a pensar en unes segones jornades l'any que ve».


També van participar en la clausura el president de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, la vicerectora de Cooperació i Relacions Internacionals de la UJI, Inmaculada Fortanet i l'alcalde de la localitat de Morella, Joaquim Puig.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Programa PRACTIC, per fer exercicis de valencià


Us adjunte l'enllaç per descarregar-se el programa pràctic.

Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.

El fet que les activitats de Pràctic estiguen elaborades a partir de les proves dels diferents nivells de la JQCV fa que este programa siga un suport excepcional de preparació de les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià: Oral, Elemental, Mitjà i Superior.

Per tot això, Pràctic és un recurs a l’abast de qualsevol persona interessada a incrementar els seus coneixements gramaticals en valencià.

Punxeu ací.

PRÀCTIC

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Practiqueu amb els pronoms febles.

1) Els desperfectes de l'accident han sigut pocs i la companyia asseguradora __________.

a) s'hi farà càrrec
b) es farà càrrec d'ells
c) se'n farà càrrec

2) A la mare, li diré que no vindràs, però __________ comentaré demà.

a) li ho
b) s'ho
c) li'l

3) Si vostés volen comprar regals per a la família, el centre comercial __________ fa fàcil.

a) els ho
b) els el
c) li ho

4) Treballa en la tesi doctoral i contínuament __________.

a) hi pensa
b) pensa en ella
c) pensa en la mateixa

5) Volia presentar-se a la prova, però no __________ presentarà.
a) se'n
b) hi es
c) s'hi

6) Per què no dónes suport a les candidates! __________ !

a) Dóna'ls-en
b) Dóna-los-en
c) Dóna-les-ho

7) __________, en la presentació del disc nou __________ molt de públic.

a) Dissabte / hi havia
b) Dissabte / n'hi havia
c) El dissabte / havia

8) Digueu a les ties que em telefonen quan vullguen! __________!

a) Digueu-les-ho
b) Digueu'ls-ho
c) Digueu-los-ho

9) És difícil per a ells compatibilitzar la vida laboral i la familiar, però esta llei __________ facilitarà.

a) els ho
b) s'ho
c) els el



(Solucionari: 1c, 2a, 3a, 4a, 5c, 6a, 7a, 8c, 9a.)

dilluns, 27 de setembre del 2010

Esquema dels pronoms febles


PRIMERA PERSONA

Funcions: Complement directe, complement indirecte i verbs pronominals.

  • Formes reforçades: em, ens
  • Forma elidida: m'
  • Formes plenes: me, nos
  • Formes reduïdes: 'm, 'ns

SEGONA PERSONA

Funcions: Complement directe, complement indirecte, verbs pronominals.

  • Formes reforçades: et, us (vos)
  • Forma elidida: t'
  • Formes plenes: te, vos
  • Forma reduïda: 't

TERCERA PERSONA


Funció: DETERMINAT. Complement directe, quan és un ser determinat.

  • Formes reforçades: el, els
  • Forma elidida: l'
  • Formes plenes: lo, la, los, les
  • Formes reduïdes: 'l, 'ls
Funcions: NEUTRE. Complement directe (açò, això, allò, oració subordinada). Predicat nominal adjectiu, locució adjectiva, substantiu (complements dels verbs ser, estar, semblar, paréixer).

  • Forma invariable: ho

Funció: DATIU. Complement indirecte.

  • Forma reforçada: els
  • Forma elidida:
  • Formes plenes: li, los
  • Forma reduïda: 'ls
Funcions: REFLEXIU. Complement directe sentit reflexiu, complement indirecte sentit reflexiu, verbs pronominals.

  • Forma reforçada: es
  • Forma elidida: s'
  • Forma plena: se
  • Forma reduïda: 's
Funcions: ADVERBIAL. Substitueix una paraula en sentit partitiu: complement directe, subjecte, predicat nominal. Substitueix complements introduïts per la preposició de: complement de règim verbal, complement circumstancial de lloc que indique procedència o origen. Complement del nom.

  • Forma reforçada: en
  • Forma elidida: n'
  • Forma plena: ne
  • Forma reduïda: 'n

Funcions: ADVERBIAL. Complement circumstancial no introduït per la preposició de: circumstancial de lloc que indique direcció, circumstancial de temps, d'instrument, de companyia, de manera. Complement circumstancial de règim verbal no introduït per la preposició de (a, en, amb, per, contra). Complement predicatiu, complement de verbs romandre, presentar-se, aparèixer, anar i trobar (com a sinònim de considerar).

  • Forma invariable: hi

dimarts, 7 de setembre del 2010

Canvis consonàntics


Pareu atenció dels canvis de consonant entre els mots valencians i castellans.




píndola / píldora
somnàmbul / sonámbulo
salpar / zarpar
símptoma / síntoma
havanera / habanera

dijous, 8 de juliol del 2010

Valencià o català?

Noves espectatives

Amigues i amics,

Durant aquesta setmana estic fent un curset de l'Escola d'Estiu de Política Lingüística sobre Recursos Telemàtics per a l'Aprenentatge del Valencià.

El primer professor, Vicent Grau, ens ha introduït en la creació d'un Blog i d'un curs en Moodle, i ens ha explicat les ferramentes que tenen estes plataformes en Internet.

La segona professora, Oreto Doménech, ens ha oferit un ventall de possibilitats per utilitzar els blogs en la nostra pràctica docent de llengua, i hem fet una pràctica per treballar els documents de forma compartida amb els documents de Google.

El tercer professor, Voro Gómez, ens ha donat les tècniques i estratègies per fer presentacions més efectives, independentment del programari que siga: Powerpoint, Keynote, Impress...

Tot açò m'obri noves espectatives en la comunicació telemàtica.

Salutacions,

dijous, 1 de juliol del 2010

Lluiten contra la llengua valenciana des de Biar

Ací teniu la notícia apareguda al diari Las Provincias d'ahir, d'una parella de Biar que no vol l'ensenyament en valencià.

El castellà està discriminat o és el valencià? En la societat valenciana que no aconseguix la normalització del valencià és contradictori que des de dins de la societat es lluite contra la llengua pròpia.

«No pensem rendir-nos»

30.06.10
RAMÓN BERNABEU BIAR

Els progenitors de l’escolar consideren un despropòsit que el Consell no derogue la Llei d’Us i Ensenyament de Lerma

Els pares del menor de Biar insistixen a exigir que el seu fill estudie en castellà


Els pares de Paolo afirmen que «no estem disposats a rendir-nos fàcilment» en la lluita pel dret del seu fill a rebre les seues classes de Primària en castellà a Biar. Ambdós dominen l’italià, francés i anglés. El pare, Roberto Medoro és italià i li parla al seu fill en eixe idioma, i Isabel Aracil, la mare, encara que ha viscut la major part de la seua vida a Madrid, posseïx arrels valencianes. El matrimoni regenta a Biar un allotjament rural en una antiga masia propietat de la família paterna d’Isabel. A pesar d’esta circumstància, la mare de Paolo té les idees molt clares sobre els drets que han d’assistir a qualsevol ciutadà espanyol, «residisca on residisca», apunta Isabel Aracil. Així i tot, a la seua filla xicoteta l’ha matriculat en un col·legi anglés a Castalla.

Isabel apel·la a la Constitució. Els progenitors de Paolo, a pesar de declarar-se obertament votants del PP, consideren, no obstant això, un autèntic despropòsit que el PP no haja modificat la Llei d'Ús del Valencià que va ser aprovada en els anys 80, quan governava la Generalitat, el socialista Joan Lerma.

Isabel Aracil no compartix la fragmentació del territori de la Comunitat en zones de valencià i de castellanoparlants, així com tampoc es mostra d’acord amb la pretensió per part de l’Administració autonòmica d’homogeneïtzar l’ús obligatori d’una llengua per a persones de tan diverses procedències com les que residixen en els municipis de les tres províncies valencianes. «Això no és integrar les persones i apostar per la diversitat, sinó imposar una cultura única», subratlla Isabel Aracil.

A pesar d’estes vicissituds, els pares d’este alumne que ha superat amb èxit el 5t curs de Primària en el col·legi públic Mare de Déu de Gràcia, asseguren que Paolo se sent totalment integrat tant en el centre com en la societat biarense i «ell no vol anar-se’n a estudiar fora d’ací», recalca Roberto. Tot i que encara li queda un any per a acabar la Primària, els tutors estudien ja la possibilitat que curse Secundària a Villena. Llevat que abans d’eixa data, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat resolga el contenciós de Roberto i Isabel.

Isabel Aracil és conscient que la lluita que ha emprés pot passar-li factura, sobretot entre els poders fàctics de la població. No obstant això, afirma que molts altres pares recolzen la seua reivindicació, encara que «no s’atrevixen a manifestar-ho públicament», assegura Isabel, per temor de les repercussions socials i professionals que els pot ocasionar el seu posicionament contrari als cànons establits fins ara. Per això, Aracil se sentiria satisfeta si, gràcies al seu encabotament, s’aconseguira canviar la llei d’ensenyança valenciana.

Per la seua banda, el director del col·legi, Alfonso Camáñez, es trobava ahir en el centre realitzant labors habituals junt amb el seu equip directiu i fins a l’arribada del corresponsal de LAS PROVINCIAS, ni tan sols havia dedicat un minut a llegir la premsa, on el cas d’este alumne va acaparar ahir les portades dels diaris tant provincials com els d’àmbit nacional, com va ocórrer fa diversos anys en aprovar-se la llei impulsada pel socialista Ciprià Ciscar.

La mare de Paolo afirma, inclús, que la direcció del centre s’afanya a desprestigiar el nivell dels alumnes que cursen la línia d’Introducció Progressiva al Valencià, o d’Immersió Lingüística, en lloc del programa íntegre en llengua valenciana. Segons Aracil, «cada vegada existixen menys diferències entre ambdós línies, amb el propòsit d’anar imposant a poc a poc l’ensenyança única en llengua valenciana, com ja ocorre en altres municipis pròxims», postil·la la progenitora del menor.

dimarts, 22 de juny del 2010

En relació a l'examen del mitjà de la convocatòria de juny del 2010, torn de vesprada


Àrea de comprensió:
Text El Camí de Sant Jaume.
Pareu atenció al significat d'algunes paraules.
Santiago de Compostel·la: Topònim adaptat al valencià.
Pelegrí/ina: Persona que fa per devoció una romeria a algun santuari, sol o en companyia d'altres. Sinònim: romeu / romeua / romeva. (Peregrí: rar, poques vegades vist.)
Pelegrinar: Anar en pelegrinatge a un santuari. (Peregrinar: Anar per terres estranyes, de poble en poble).
Troballa: Cosa trobada per un atzar o en el curs d'una investigació, d'unes excavacions.
Encotillar: Posar la cotilla. Subjectar excesivament. (Cotilla: faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que servix per a sostindre el pit i els costats de les dones.)
Per a valorar la comprensió del text fa tres afirmacions que s'ha d'indicar si són verdaderes o falses. Hi ha cinc enunciats que s'han de completar amb la frase correcta. Una qüestió demana el sinònim d'un connector: tanmateix, és sinònim de no obstant això. Una altra qüestió demana la finalitat principal del text.




Àrea d'estructures lingüístiques
Lèxic i semàntica:

Cavallets: Atracció infantil de fira que consistix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s'instal·len diversos artificis, alguns dels quals dotats de moviments autònoms.
Sénia: Màquina d'elevar aigua que consistix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes subjectat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de cadufs en tota la seua llargada, l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua del pou.
Travesser: Peça de fusta, de ferro, etc., que va d'un costat a un altre d'un moble, d'una màquina, d'una ferramenta, etc., travant les peces que van al llarg o de dalt a baix. Els travessers d'un llit, d'una cadira. El travesser d'una porteria de futbol.
Llarguer: Que té un llarg que excedix el normal o mitjà.
Desnuar: Desnugar. Fer cessar d'estar nugat. Desnugar una corda.
Nuc, nus: Entrellaçament estret de les parts d'un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordells, cordes i cintes, que generalment s'estreny quan s'estira dels seus caps. Nuc corredor. Nuc de la corbata.
Despullar: Llevar (a algú) allò que li cobrix el cos, especialment els vestits. Desvestir.
Aparell: Sistema o conjunt de sistemes mecànics, elèctrics o electrònics, que servix per a efectuar alguna operació o que du a terme determinades funcions. Aparell de televisió. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic. Aparell d'alarma.
Aparat: Allò que dóna pompositat a un acte o a una cerimònia.
Data: Indicació precisa del dia, del mes, de l'any en què un fet té lloc.
Dada: Qualsevol informació que facilita la formació d'una idea, d'un juí, d'una conclusió. Allò que, com a donat, és irreductible al subjecte i a qualsevol deducció apriorística. En una investigació matemàtica, cada un dels elements coneguts (magnituds, figures, relacions) a partir dels quals han de ser deduïts els elements desconeguts.
Fer campana: No asistir a escola.
Abocador: Lloc on s'aboca alguna cosa, especialment el destinat a efectuar abocaments de fem, runa, etc. Abocador municipal.
Escorxador: Persona que, al matador o en un altre lloc adequat, mata i esquartera els animals.
Birles: Joc d'habilitat consistent a fer caure, amb l'ajuda d'un bastó o una bola, una sèrie d'objectes, anomenats birles, disposats verticalment a terra.
Petanca: Joc disputat entre dos jugadors o dos equips que consistix a fer rodar unes boles fins a situar-les al més prop possible del bolig.
Bolig: Bola xicoteta usada en el joc de botxes com a referència.
Faristol: Moble o bastidor de fusta o metàl·lic, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on es posa un llibre, una partitura, etc., per a facilitar-ne la lectura.
Amb diners torrons: Refrany que vol dir que amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa.
Orenga: Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Origanum vulgare), de fulles ovades i flors de color violaci rosat en ramells i amb qualitats tòniques i digestives i utilitzada també com a condiment.
Perfecte: Completament acabat. Que no li falta res, complet, absolut. Que té totes les qualitats requerides, que no té cap defecte.
Perfet: Dit d'allò a què no falta res per a quedar completament acabat. Es diu dels temps que expressen una acció completament acomplida en el moment a què algú es referix. Pretèrit perfet. Futur perfet. Aspecte de les formes verbals que expressen acció acabada. Perfet simple, compost, perifràstic.
Companatge: Vianda que es menja amb el pa o a més del pa.
Esquarterar: Tallar (un cos) fent-ne trossos, especialment quarters. Fer trossos (alguna cosa).
Furt: Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble alié contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades (altrament, es considera robatori). La cosa furtada.
On brama la tonyina: Frase feta que vol dir molt lluny.

Sortir de l'armari lingüístic


La situació anòmala que viu el valencià com a llengua pròpia, però subordinada al castellà implica que la majoria dels parlants es passen al castellà quan l'interlocutor fa la mínima indicació de no entendre el valencià.


Per això si intentem seguir parlant en valencià en estes situacions ens crea tensions i ens sentim malament.


Per això hem de tindre tècniques de defensa, que ens dona la psicologia, per a superar estes situacions sense estrés i amb normalitat.


Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés han escrit el llibre Sortir de l'armari lingüístic, una guia de conducta per a viure en català amb la intenció d'ajudar-nos a fer servir amb normalitat el valencià sense haver de patir per fer-ho.

«Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen.» (Manuel Sanchis Guarner)

divendres, 18 de juny del 2010

El valencià discriminat

Amigues i amics,

Hui s'ha reunit la Comissió Tècnica de les ajudes de promoció del valencià per a ajuntaments i mancomunitats de municipis i s'ha plasmat el retall i la minoració que, com ja comentava, s'ha concretat en un 45,5 % en relació a les ajudes del 2009.

Com que amb la crisi es justifica tot, no hi ha diners per a promocionar el valencià.
Però segons el meu parer, quan una llengua minoritzada com el valencià no es promociona en realitat estan discriminant-la.

En una societat amb dos llengües, si la llengua més feble no disposa de mesures de discriminació positiva respecte de la forta, esta discrimina sempre la feble.

Per això totes les comunitats autònomes amb llengua pròpia (Catalunya, País Basc, Galícia) destinen quantitats importats a la promoció de la llengua minoritzada. Però en el cas de valencià la promoció, com que és insignificant, és discriminació.

La crisi és l'enemic del valencià?

Lluís Vallés

dijous, 17 de juny del 2010

Un poema del Llibre de les meravelles


Vicent Andrés Estellés, el poeta de Burjassot, ens ha deixat una poesia arrelada en la nostra terra i amb un llenguatge actual. Ací teniu un poema del Llibre de les meravelles que he extret del llibre que estic llegint "El Mural com a fons" la poesia de Vicent Andrés Estellés de Jaume Pérez Montaner, editat per Perifèric Edicions.

Demà serà una cançó
Animal de records, lent i trist animal.
Ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.
Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.
No els versos estellats, apressats, que escrivies,
sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.
Et permets recordar amb un paisatge i tot:
les butaques del cine, el film que es projectava,
del que no vàreu fer gens de cas, està clar;
i evoques l'Albereda, les granotes del riu,
les carcasses obrint-se en el cel de la fira,
tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.
Animal de records, lent i trist animal,
ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,
la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades, la brossa
que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.
Animal de records, lent i trist animal.

Vicent Andrés Estellés

dimarts, 15 de juny del 2010

Benvinguda


Amigues i amics,

Des de fa temps em rodava pel cap la idea de fer un bloc per a compartir idees, informacions i continguts relacionats amb el valencià i la promoció de la llengua.

No és un mitjà nou de difusió però és una ferramenta que té moltes possibilitats per a connectar amb la gent que té les mateixes inquietuds.

Vull inserir una entrada cada dia, però si no és així espere rebre els vostres suggeriments al meu correu electrònic.

El meu objectiu és aprendre el valencià i ajudar-vos a aprendre el valencià.

El meu lema és que una llengua està viva si s'utilitza.

Parleu valencià i apreneu valencià.

Lluís Vallés