Lluiten contra la llengua valenciana des de Biar

Ací teniu la notícia apareguda al diari Las Provincias d'ahir, d'una parella de Biar que no vol l'ensenyament en valencià.

El castellà està discriminat o és el valencià? En la societat valenciana que no aconseguix la normalització del valencià és contradictori que des de dins de la societat es lluite contra la llengua pròpia.

«No pensem rendir-nos»

30.06.10
RAMÓN BERNABEU BIAR

Els progenitors de l’escolar consideren un despropòsit que el Consell no derogue la Llei d’Us i Ensenyament de Lerma

Els pares del menor de Biar insistixen a exigir que el seu fill estudie en castellà

Els pares de Paolo afirmen que «no estem disposats a rendir-nos fàcilment» en la lluita pel dret del seu fill a rebre les seues classes de Primària en castellà a Biar. Ambdós dominen l’italià, francés i anglés. El pare, Roberto Medoro és italià i li parla al seu fill en eixe idioma, i Isabel Aracil, la mare, encara que ha viscut la major part de la seua vida a Madrid, posseïx arrels valencianes. El matrimoni regenta a Biar un allotjament rural en una antiga masia propietat de la família paterna d’Isabel. A pesar d’esta circumstància, la mare de Paolo té les idees molt clares sobre els drets que han d’assistir a qualsevol ciutadà espanyol, «residisca on residisca», apunta Isabel Aracil. Així i tot, a la seua filla xicoteta l’ha matriculat en un col·legi anglés a Castalla.

Isabel apel·la a la Constitució. Els progenitors de Paolo, a pesar de declarar-se obertament votants del PP, consideren, no obstant això, un autèntic despropòsit que el PP no haja modificat la Llei d'Ús del Valencià que va ser aprovada en els anys 80, quan governava la Generalitat, el socialista Joan Lerma.

Isabel Aracil no compartix la fragmentació del territori de la Comunitat en zones de valencià i de castellanoparlants, així com tampoc es mostra d’acord amb la pretensió per part de l’Administració autonòmica d’homogeneïtzar l’ús obligatori d’una llengua per a persones de tan diverses procedències com les que residixen en els municipis de les tres províncies valencianes. «Això no és integrar les persones i apostar per la diversitat, sinó imposar una cultura única», subratlla Isabel Aracil.

A pesar d’estes vicissituds, els pares d’este alumne que ha superat amb èxit el 5t curs de Primària en el col·legi públic Mare de Déu de Gràcia, asseguren que Paolo se sent totalment integrat tant en el centre com en la societat biarense i «ell no vol anar-se’n a estudiar fora d’ací», recalca Roberto. Tot i que encara li queda un any per a acabar la Primària, els tutors estudien ja la possibilitat que curse Secundària a Villena. Llevat que abans d’eixa data, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat resolga el contenciós de Roberto i Isabel.

Isabel Aracil és conscient que la lluita que ha emprés pot passar-li factura, sobretot entre els poders fàctics de la població. No obstant això, afirma que molts altres pares recolzen la seua reivindicació, encara que «no s’atrevixen a manifestar-ho públicament», assegura Isabel, per temor de les repercussions socials i professionals que els pot ocasionar el seu posicionament contrari als cànons establits fins ara. Per això, Aracil se sentiria satisfeta si, gràcies al seu encabotament, s’aconseguira canviar la llei d’ensenyança valenciana.

Per la seua banda, el director del col·legi, Alfonso Camáñez, es trobava ahir en el centre realitzant labors habituals junt amb el seu equip directiu i fins a l’arribada del corresponsal de LAS PROVINCIAS, ni tan sols havia dedicat un minut a llegir la premsa, on el cas d’este alumne va acaparar ahir les portades dels diaris tant provincials com els d’àmbit nacional, com va ocórrer fa diversos anys en aprovar-se la llei impulsada pel socialista Ciprià Ciscar.

La mare de Paolo afirma, inclús, que la direcció del centre s’afanya a desprestigiar el nivell dels alumnes que cursen la línia d’Introducció Progressiva al Valencià, o d’Immersió Lingüística, en lloc del programa íntegre en llengua valenciana. Segons Aracil, «cada vegada existixen menys diferències entre ambdós línies, amb el propòsit d’anar imposant a poc a poc l’ensenyança única en llengua valenciana, com ja ocorre en altres municipis pròxims», postil·la la progenitora del menor.