Post o posat?

pondre:  v. tr. Fer els ous una femella d'animal ovípar, especialment l'au. Les gallines no li ponen.
v. pron. Passar, un astre, davall l'horitzó. El sol s'ha post.
post: f. Peça de fusta plana, de secció rectangular, molt més llarga que ampla i més ampla que grossa.

Infinitiu: pondre / Participi: post, posta, postos, postes / Gerundi: ponent

--------------------------------------------------------------------------------------------------------

posar: a. v. tr. Fer que una cosa estiga en un lloc determinat on no estava. Posar un llibre a l'armari. .../...
posat -ada: adj. Col·locat en un lloc on no era. / m. Aire que algú afecta davant d'un altre, especialment per donar-li a entendre alguna cosa. Amb el posat que feia vaig comprendre que no ho havia fet. .../...

Infinitiu: posar / Participi: posat, posada, posats, posades / Gerundi: posant

LOCUCIONS ADVERBIALS DE TEMPS

de nit loc. adv. Nocturn. Vol de nit. Un vigilant de nit.

de dia loc. adv. Durant el dia, el temps que hi ha claror de sol.

a la matinada loc. adv. Expressió que s'aplica a les hores de la nit passades les dotze. Va telefonar a les tres de la matinada per preguntar-m'ho.

al matí loc. adv. Part del dia compresa entre l'alba i el migdia. Ho farem al matí. Este matí he vist el teu fill. Fa un matí preciós.

de bon matí (o de gran matí) loc. adv. Molt de matí.

al migdia loc. adv. Part del dia al volt de migdia. Vindrà al migdia.

a la vesprada loc. adv. Part del dia compresa entre el migdia i la nit. A les quatre de la vesprada. Ha dit que vindrà a la vesprada.

al capvespre loc. adv. Al final del dia.

a poqueta nit loc. adv. A entrada de nit.

a deshora loc. adv. Fora d'hora, a una hora intempestiva.

a destemps loc. adv. En un moment inoportú.

a hores d'ara loc. adv. En estos moments.

tot al llarg de loc. prep. En tota l'extensió de. Al llarg de la història. Al llarg del carrer.

al present loc. adv. En el moment en què ens trobem.

LOCUCIONS ADVERBIALS DE MANERA

a poc a poc (o a poc a poquet) loc. adv. Lentament.


a bastament loc. Adv. Suficientment. Un fet bastantment comprovat.

a cau d'orella loc. adv. Tocant la mateixa orella, en veu molt baixa. Li parlava a cau d'orella.

a contracor loc. adv. Vencent un sentiment de repugnància, de mala gana. Fer una cosa a contracor, molt a contracor. En aquell moment, fer-li el regal ens venia a contracor.

a repèl loc. adv. A contrapèl.

a corre-cuita loc. adv. De pressa i corrents.

a peu Caminant. Hi va anar a peu i va tornar a cavall.

a dojo loc. adv. En abundància, a doll.

a la babalà loc. adv. Sense posar l'atenció necessària en el que es fa. Conduir a la babalà.

alhora adv. Al mateix temps, a la vegada. Arribàrem tots alhora. El xiquet reia i plorava alhora.

anar d'allò més bé (o d'allò millor) Anar molt bé. L'examen em va anar d'allò més bé.

de franc loc. adv. Sense pagar. L'entrada als museus és de franc.

anar a la deriva loc. adv. Anar sense govern, sense aconseguir resultats positius. Este negoci va a la deriva.

a l'engròs loc. adv. COMERÇ En gran quantitat. Vendre a l'engròs. Comprar a l'engròs. Comerç a l'engròs.

a les palpentes loc. adv. Ajudant-se de les mans en lloc dels ulls per encertir-se del camí, per evitar topar, entropessar, caure, etc.

d’arrapa-fuig: ‘a corre-cuita’ Ho feia tot d’arrapa-fuig

d'arrapa i fuig: sense mirament. Tot ho fa d'arrapa i fuig i deixa les coses impresentables.

d'arrapafuig: Ha fet els deures d'arrapafuig perquè l'esperava Laia

anar de bòlit loc adv. Actuar precipitadament sense saber ben bé què cal fer, isca el que isca, a causa d'estar desorientat, de tindre moltes ocupacions, etc.

de cap loc. adv. Amb el cap, anant primerament el cap.

a males penes loc. adv. Penosament. Han aconseguit el seu objectiu a males penes.

xano-xano adv. Caminant a poc a poc.

a ultrança loc. adv. Més enllà de tot límit.

un no res loc. adv. Un moment, molt poc de temps. T'ho farà en menys d'un no res. Tornarà de seguida, en un no res.

contar (una cosa) fil per randa Contar-la amb tots els detalls.

si fa no fa loc. adv. Més o menys, aproximadament. Aquest camp fa una hectàrea, si fa no fa.

a ull nu loc. adv. A simple vista.

«Els gais no posen ous» i «ol tol»

J. Leonardo Giménez, tècnic lingüístic de l'Ajuntament d'Alzira ha publicat en la secció de PANORAMA del Levante EMV, de l'1 d'abril este article. Podeu veure l'original ací.

L'empobriment fonètic i la interferència lingüística poden causar situacions jocoses o inconvenients i, fins i tot, modificar el missatge, com va ser el cas d'una coneguda presentadora de Canal 9, que digué en directe "els gais no posen ous", amb les oo ben tancades.

A l'amic que ho va sentir se li posaren les orelles com a pàmpols i els ulls com a plats, admirat de l'atreviment de la locutora. Perquè posar ous a una situació seria "prendre una decisió valenta o arriscada", com també diríem vulgarment tindre collons, expressions associades a un llenguatge vulgar i impropi d'un mitjà de comunicació. Però no hi havia grolleria ni temeritat: la xica volia dir que els pollastres no ponen.

Més destrossa lingüística, en tan poques paraules, impossible: en lloc de galls pronuncià gais i a allò que fan les gallines i no els pollastres, que és pondre, digué que "no posaven ous"; també sobraven els ous, perquè el verb "pondre" ja els du incorporats, i pondre's ho fa el Sol.

Si Canal 9 no tinguera tanta laxitud lingüística, eixos equívocs no s'hi produirien i la presentadora haguera dit que "els galls no ponen" o que "els pollastres no ponen".

L'escassa exigència lingüisticocultural de Canal 9 la demostrà també un reporter que va dir "el grup valencià Ol Tol", amb dicció anglesa. No era un conjunt nou de projecció cosmopolita, no. El jove locutor es referia a Al Tall. Però no va ser inconseqüent del tot; ¿com anava a pensar ell que en Canal 9 li passaren un text referit a un conjunt musical amb nom valencià?

Eixes extravagàncies no solen ser habituals en la casa, i com que Al Tall li degué paréixer una locució estrangera, ho digué en anglés.

Albeolars fricatives sonores i sordes

Ortografia de les sonores: 

Ortografia de les sordes:

El valencià de les falles

El valencià és la senya principal que ens dona la identitat com a poble valencià. Durant molts anys esta llengua ha estat apartada de l'ús oficial i de l'ensenyament, però des del 23 de novembre del 1983 tenim una llei nostra d'ús i ensenyament del valencià que ens possibilita de nou tindre el dret d'utilitzar-lo en les relacions amb les administracions i en l'ensenyament, encara que este dret no siga efectiu sempre que voldríem.

Però actualment el problema més greu que té el valencià és l'ús quotidià de la llengua, per la forta influència del castellà en tots els àmbits socials. A pesar que creix el coneixement de la llengua baixa el seu ús social.

Les falles són un àmbit social que tradicionalment han emprat el valencià, encara que amb les incorreccions fruit de la transmissió oral que ha sofert la nostra llengua per la manca d'escolarització en valencià.

Esta situació ha canviat actualment i gràcies a la Llei d'ús i ensenyament del valencià tota la població que ha passat per les escoles del País Valencià té una competència elemental del valencià. Açò ha sigut possible perquè els programes d'educació bilingüe han obert el camí d'aprendre la nostra llengua a les escoles.

Per a continuar el camí de la recuperació del valencià, ara és el moment del compromís social i ciutadà. Hem de parlar i escriure en valencià i a més a més un valencià amb la correcció que dóna haver fet l'escolarització en la nostra llengua.

Per això vull cridar l'atenció dels fallers i falleres, i dels autors i autores dels llibrets, perquè tinguen cura del valencià i l'utilitzen amb la mateixa correcció que exigirien als estudiants a les escoles o als instituts.

Un idioma s'enfortix socialment si hi ha un consens en la forma d'usar-lo, tasca que ha assumit l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i quan socialment s'usa en tots els àmbits i no es permet fer faltes d'ortografia en texts amb difusió pública.

El valencià té futur si l'estimem de debò.

Barbarismes

Els barbarismes són estrangerismes que s'usen en una llengua per a substituir alguna paraula pròpia, per la qual cosa no estan justificats. També els anomenem castellanismes, perquè provenen majoritàriament del castellà.

Estes paraules s'usen en la parla coloquial, normalment molt castellanitzada, i s'han de substituir pels mots genuins en valencià. Per eixemple:

abuela: iaia, àvia
abuelo: iaio, avi
acera: vorera, voravia
ademés: a més, a més a més
adiós: adéu
agatxar-se: acatxar-se, abaixar-se, ajupir-se
agobi: aclaparament, angoixa
agrado: gust, plaer
alquiler, lloguer
amapola: rosella
aplaçar: ajornar

Si accediu a l'enllaç següent trobareu el vocabulari de barbarismes de la Conselleria d'Educació: http://www.edu.gva.es/polin/docs/voc_barbar.pdf