dilluns, 27 de setembre del 2010

Esquema dels pronoms febles


PRIMERA PERSONA

Funcions: Complement directe, complement indirecte i verbs pronominals.

  • Formes reforçades: em, ens
  • Forma elidida: m'
  • Formes plenes: me, nos
  • Formes reduïdes: 'm, 'ns

SEGONA PERSONA

Funcions: Complement directe, complement indirecte, verbs pronominals.

  • Formes reforçades: et, us (vos)
  • Forma elidida: t'
  • Formes plenes: te, vos
  • Forma reduïda: 't

TERCERA PERSONA


Funció: DETERMINAT. Complement directe, quan és un ser determinat.

  • Formes reforçades: el, els
  • Forma elidida: l'
  • Formes plenes: lo, la, los, les
  • Formes reduïdes: 'l, 'ls
Funcions: NEUTRE. Complement directe (açò, això, allò, oració subordinada). Predicat nominal adjectiu, locució adjectiva, substantiu (complements dels verbs ser, estar, semblar, paréixer).

  • Forma invariable: ho

Funció: DATIU. Complement indirecte.

  • Forma reforçada: els
  • Forma elidida:
  • Formes plenes: li, los
  • Forma reduïda: 'ls
Funcions: REFLEXIU. Complement directe sentit reflexiu, complement indirecte sentit reflexiu, verbs pronominals.

  • Forma reforçada: es
  • Forma elidida: s'
  • Forma plena: se
  • Forma reduïda: 's
Funcions: ADVERBIAL. Substitueix una paraula en sentit partitiu: complement directe, subjecte, predicat nominal. Substitueix complements introduïts per la preposició de: complement de règim verbal, complement circumstancial de lloc que indique procedència o origen. Complement del nom.

  • Forma reforçada: en
  • Forma elidida: n'
  • Forma plena: ne
  • Forma reduïda: 'n

Funcions: ADVERBIAL. Complement circumstancial no introduït per la preposició de: circumstancial de lloc que indique direcció, circumstancial de temps, d'instrument, de companyia, de manera. Complement circumstancial de règim verbal no introduït per la preposició de (a, en, amb, per, contra). Complement predicatiu, complement de verbs romandre, presentar-se, aparèixer, anar i trobar (com a sinònim de considerar).

  • Forma invariable: hi

dimarts, 7 de setembre del 2010

Canvis consonàntics


Pareu atenció dels canvis de consonant entre els mots valencians i castellans.




píndola / píldora
somnàmbul / sonámbulo
salpar / zarpar
símptoma / síntoma
havanera / habanera

dijous, 8 de juliol del 2010

Valencià o català?

Noves espectatives

Amigues i amics,

Durant aquesta setmana estic fent un curset de l'Escola d'Estiu de Política Lingüística sobre Recursos Telemàtics per a l'Aprenentatge del Valencià.

El primer professor, Vicent Grau, ens ha introduït en la creació d'un Blog i d'un curs en Moodle, i ens ha explicat les ferramentes que tenen estes plataformes en Internet.

La segona professora, Oreto Doménech, ens ha oferit un ventall de possibilitats per utilitzar els blogs en la nostra pràctica docent de llengua, i hem fet una pràctica per treballar els documents de forma compartida amb els documents de Google.

El tercer professor, Voro Gómez, ens ha donat les tècniques i estratègies per fer presentacions més efectives, independentment del programari que siga: Powerpoint, Keynote, Impress...

Tot açò m'obri noves espectatives en la comunicació telemàtica.

Salutacions,

dijous, 1 de juliol del 2010

Lluiten contra la llengua valenciana des de Biar

Ací teniu la notícia apareguda al diari Las Provincias d'ahir, d'una parella de Biar que no vol l'ensenyament en valencià.

El castellà està discriminat o és el valencià? En la societat valenciana que no aconseguix la normalització del valencià és contradictori que des de dins de la societat es lluite contra la llengua pròpia.

«No pensem rendir-nos»

30.06.10
RAMÓN BERNABEU BIAR

Els progenitors de l’escolar consideren un despropòsit que el Consell no derogue la Llei d’Us i Ensenyament de Lerma

Els pares del menor de Biar insistixen a exigir que el seu fill estudie en castellà


Els pares de Paolo afirmen que «no estem disposats a rendir-nos fàcilment» en la lluita pel dret del seu fill a rebre les seues classes de Primària en castellà a Biar. Ambdós dominen l’italià, francés i anglés. El pare, Roberto Medoro és italià i li parla al seu fill en eixe idioma, i Isabel Aracil, la mare, encara que ha viscut la major part de la seua vida a Madrid, posseïx arrels valencianes. El matrimoni regenta a Biar un allotjament rural en una antiga masia propietat de la família paterna d’Isabel. A pesar d’esta circumstància, la mare de Paolo té les idees molt clares sobre els drets que han d’assistir a qualsevol ciutadà espanyol, «residisca on residisca», apunta Isabel Aracil. Així i tot, a la seua filla xicoteta l’ha matriculat en un col·legi anglés a Castalla.

Isabel apel·la a la Constitució. Els progenitors de Paolo, a pesar de declarar-se obertament votants del PP, consideren, no obstant això, un autèntic despropòsit que el PP no haja modificat la Llei d'Ús del Valencià que va ser aprovada en els anys 80, quan governava la Generalitat, el socialista Joan Lerma.

Isabel Aracil no compartix la fragmentació del territori de la Comunitat en zones de valencià i de castellanoparlants, així com tampoc es mostra d’acord amb la pretensió per part de l’Administració autonòmica d’homogeneïtzar l’ús obligatori d’una llengua per a persones de tan diverses procedències com les que residixen en els municipis de les tres províncies valencianes. «Això no és integrar les persones i apostar per la diversitat, sinó imposar una cultura única», subratlla Isabel Aracil.

A pesar d’estes vicissituds, els pares d’este alumne que ha superat amb èxit el 5t curs de Primària en el col·legi públic Mare de Déu de Gràcia, asseguren que Paolo se sent totalment integrat tant en el centre com en la societat biarense i «ell no vol anar-se’n a estudiar fora d’ací», recalca Roberto. Tot i que encara li queda un any per a acabar la Primària, els tutors estudien ja la possibilitat que curse Secundària a Villena. Llevat que abans d’eixa data, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat resolga el contenciós de Roberto i Isabel.

Isabel Aracil és conscient que la lluita que ha emprés pot passar-li factura, sobretot entre els poders fàctics de la població. No obstant això, afirma que molts altres pares recolzen la seua reivindicació, encara que «no s’atrevixen a manifestar-ho públicament», assegura Isabel, per temor de les repercussions socials i professionals que els pot ocasionar el seu posicionament contrari als cànons establits fins ara. Per això, Aracil se sentiria satisfeta si, gràcies al seu encabotament, s’aconseguira canviar la llei d’ensenyança valenciana.

Per la seua banda, el director del col·legi, Alfonso Camáñez, es trobava ahir en el centre realitzant labors habituals junt amb el seu equip directiu i fins a l’arribada del corresponsal de LAS PROVINCIAS, ni tan sols havia dedicat un minut a llegir la premsa, on el cas d’este alumne va acaparar ahir les portades dels diaris tant provincials com els d’àmbit nacional, com va ocórrer fa diversos anys en aprovar-se la llei impulsada pel socialista Ciprià Ciscar.

La mare de Paolo afirma, inclús, que la direcció del centre s’afanya a desprestigiar el nivell dels alumnes que cursen la línia d’Introducció Progressiva al Valencià, o d’Immersió Lingüística, en lloc del programa íntegre en llengua valenciana. Segons Aracil, «cada vegada existixen menys diferències entre ambdós línies, amb el propòsit d’anar imposant a poc a poc l’ensenyança única en llengua valenciana, com ja ocorre en altres municipis pròxims», postil·la la progenitora del menor.

dimarts, 22 de juny del 2010

En relació a l'examen del mitjà de la convocatòria de juny del 2010, torn de vesprada


Àrea de comprensió:
Text El Camí de Sant Jaume.
Pareu atenció al significat d'algunes paraules.
Santiago de Compostel·la: Topònim adaptat al valencià.
Pelegrí/ina: Persona que fa per devoció una romeria a algun santuari, sol o en companyia d'altres. Sinònim: romeu / romeua / romeva. (Peregrí: rar, poques vegades vist.)
Pelegrinar: Anar en pelegrinatge a un santuari. (Peregrinar: Anar per terres estranyes, de poble en poble).
Troballa: Cosa trobada per un atzar o en el curs d'una investigació, d'unes excavacions.
Encotillar: Posar la cotilla. Subjectar excesivament. (Cotilla: faixa ampla de tela reforçada amb barnilles que servix per a sostindre el pit i els costats de les dones.)
Per a valorar la comprensió del text fa tres afirmacions que s'ha d'indicar si són verdaderes o falses. Hi ha cinc enunciats que s'han de completar amb la frase correcta. Una qüestió demana el sinònim d'un connector: tanmateix, és sinònim de no obstant això. Una altra qüestió demana la finalitat principal del text.




Àrea d'estructures lingüístiques
Lèxic i semàntica:

Cavallets: Atracció infantil de fira que consistix en una plataforma giratòria accionada mecànicament damunt la qual s'instal·len diversos artificis, alguns dels quals dotats de moviments autònoms.
Sénia: Màquina d'elevar aigua que consistix en una roda horitzontal, accionada per un animal que dóna voltes subjectat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, que engrana amb una altra roda vertical que mou una cadena sense fi, proveïda de cadufs en tota la seua llargada, l'extrem inferior de la qual està submergida en l'aigua del pou.
Travesser: Peça de fusta, de ferro, etc., que va d'un costat a un altre d'un moble, d'una màquina, d'una ferramenta, etc., travant les peces que van al llarg o de dalt a baix. Els travessers d'un llit, d'una cadira. El travesser d'una porteria de futbol.
Llarguer: Que té un llarg que excedix el normal o mitjà.
Desnuar: Desnugar. Fer cessar d'estar nugat. Desnugar una corda.
Nuc, nus: Entrellaçament estret de les parts d'un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordells, cordes i cintes, que generalment s'estreny quan s'estira dels seus caps. Nuc corredor. Nuc de la corbata.
Despullar: Llevar (a algú) allò que li cobrix el cos, especialment els vestits. Desvestir.
Aparell: Sistema o conjunt de sistemes mecànics, elèctrics o electrònics, que servix per a efectuar alguna operació o que du a terme determinades funcions. Aparell de televisió. Aparell de ràdio. Aparell ortopèdic. Aparell d'alarma.
Aparat: Allò que dóna pompositat a un acte o a una cerimònia.
Data: Indicació precisa del dia, del mes, de l'any en què un fet té lloc.
Dada: Qualsevol informació que facilita la formació d'una idea, d'un juí, d'una conclusió. Allò que, com a donat, és irreductible al subjecte i a qualsevol deducció apriorística. En una investigació matemàtica, cada un dels elements coneguts (magnituds, figures, relacions) a partir dels quals han de ser deduïts els elements desconeguts.
Fer campana: No asistir a escola.
Abocador: Lloc on s'aboca alguna cosa, especialment el destinat a efectuar abocaments de fem, runa, etc. Abocador municipal.
Escorxador: Persona que, al matador o en un altre lloc adequat, mata i esquartera els animals.
Birles: Joc d'habilitat consistent a fer caure, amb l'ajuda d'un bastó o una bola, una sèrie d'objectes, anomenats birles, disposats verticalment a terra.
Petanca: Joc disputat entre dos jugadors o dos equips que consistix a fer rodar unes boles fins a situar-les al més prop possible del bolig.
Bolig: Bola xicoteta usada en el joc de botxes com a referència.
Faristol: Moble o bastidor de fusta o metàl·lic, amb peu o sense, que forma un pla inclinat on es posa un llibre, una partitura, etc., per a facilitar-ne la lectura.
Amb diners torrons: Refrany que vol dir que amb diners es pot aconseguir qualsevol cosa.
Orenga: Planta herbàcia perenne de la família de les labiades (Origanum vulgare), de fulles ovades i flors de color violaci rosat en ramells i amb qualitats tòniques i digestives i utilitzada també com a condiment.
Perfecte: Completament acabat. Que no li falta res, complet, absolut. Que té totes les qualitats requerides, que no té cap defecte.
Perfet: Dit d'allò a què no falta res per a quedar completament acabat. Es diu dels temps que expressen una acció completament acomplida en el moment a què algú es referix. Pretèrit perfet. Futur perfet. Aspecte de les formes verbals que expressen acció acabada. Perfet simple, compost, perifràstic.
Companatge: Vianda que es menja amb el pa o a més del pa.
Esquarterar: Tallar (un cos) fent-ne trossos, especialment quarters. Fer trossos (alguna cosa).
Furt: Acció delictiva consistent a apoderar-se, amb ànim de lucre, d'un bé moble alié contra la voluntat del propietari, sense violència o intimidació en les persones ni fent força en les coses furtades (altrament, es considera robatori). La cosa furtada.
On brama la tonyina: Frase feta que vol dir molt lluny.

Sortir de l'armari lingüístic


La situació anòmala que viu el valencià com a llengua pròpia, però subordinada al castellà implica que la majoria dels parlants es passen al castellà quan l'interlocutor fa la mínima indicació de no entendre el valencià.


Per això si intentem seguir parlant en valencià en estes situacions ens crea tensions i ens sentim malament.


Per això hem de tindre tècniques de defensa, que ens dona la psicologia, per a superar estes situacions sense estrés i amb normalitat.


Els psicòlegs Ferran Suay i Gemma Sanginés han escrit el llibre Sortir de l'armari lingüístic, una guia de conducta per a viure en català amb la intenció d'ajudar-nos a fer servir amb normalitat el valencià sense haver de patir per fer-ho.

«Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen.» (Manuel Sanchis Guarner)