Albeolars fricatives sonores i sordes

Ortografia de les sonores: 

Ortografia de les sordes:

El valencià de les falles

El valencià és la senya principal que ens dona la identitat com a poble valencià. Durant molts anys esta llengua ha estat apartada de l'ús oficial i de l'ensenyament, però des del 23 de novembre del 1983 tenim una llei nostra d'ús i ensenyament del valencià que ens possibilita de nou tindre el dret d'utilitzar-lo en les relacions amb les administracions i en l'ensenyament, encara que este dret no siga efectiu sempre que voldríem.

Però actualment el problema més greu que té el valencià és l'ús quotidià de la llengua, per la forta influència del castellà en tots els àmbits socials. A pesar que creix el coneixement de la llengua baixa el seu ús social.

Les falles són un àmbit social que tradicionalment han emprat el valencià, encara que amb les incorreccions fruit de la transmissió oral que ha sofert la nostra llengua per la manca d'escolarització en valencià.

Esta situació ha canviat actualment i gràcies a la Llei d'ús i ensenyament del valencià tota la població que ha passat per les escoles del País Valencià té una competència elemental del valencià. Açò ha sigut possible perquè els programes d'educació bilingüe han obert el camí d'aprendre la nostra llengua a les escoles.

Per a continuar el camí de la recuperació del valencià, ara és el moment del compromís social i ciutadà. Hem de parlar i escriure en valencià i a més a més un valencià amb la correcció que dóna haver fet l'escolarització en la nostra llengua.

Per això vull cridar l'atenció dels fallers i falleres, i dels autors i autores dels llibrets, perquè tinguen cura del valencià i l'utilitzen amb la mateixa correcció que exigirien als estudiants a les escoles o als instituts.

Un idioma s'enfortix socialment si hi ha un consens en la forma d'usar-lo, tasca que ha assumit l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i quan socialment s'usa en tots els àmbits i no es permet fer faltes d'ortografia en texts amb difusió pública.

El valencià té futur si l'estimem de debò.

Barbarismes

Els barbarismes són estrangerismes que s'usen en una llengua per a substituir alguna paraula pròpia, per la qual cosa no estan justificats. També els anomenem castellanismes, perquè provenen majoritàriament del castellà.

Estes paraules s'usen en la parla coloquial, normalment molt castellanitzada, i s'han de substituir pels mots genuins en valencià. Per eixemple:

abuela: iaia, àvia
abuelo: iaio, avi
acera: vorera, voravia
ademés: a més, a més a més
adiós: adéu
agatxar-se: acatxar-se, abaixar-se, ajupir-se
agobi: aclaparament, angoixa
agrado: gust, plaer
alquiler, lloguer
amapola: rosella
aplaçar: ajornar

Si accediu a l'enllaç següent trobareu el vocabulari de barbarismes de la Conselleria d'Educació: http://www.edu.gva.es/polin/docs/voc_barbar.pdf

Bloc d'«Apreneu valencià», què, perquè, com ...

Amigues i amics,

Què és un bloc?

La concordança

Una frase formada per un verb i per un conjunt de grups nominals que s'estructuren al seu voltant, concorden els seus elements si compartixen trets gramaticals com el:

• gènere
• nombre
• persona

La concordança pot ser gramatical o semàntica.

Sintagma nominal

Tots els components concorden en gènere i nombre amb el nom «aquella dona rosa».

Noms i determinants

El nom i el determinant sempre concorden, però hi ha excepcions:

• mateix després de un nom (funció emfàtica) és invariable «si plou ens reunirem a ma casa mateix»
• tot i mig davant d'un nom de poble, ciutat i país són invariables «Tot València en flames».

Noms i l'adjectiu

Si són noms de gènere diferent recórrer a solucions no sexistes «el professorat expert» (millor que *les professores i el professors experts).

Si l'adjectiu va davant de noms coordinats concorda amb el primer «una extraordinària delicadesa i mirament».

Si l'adjectiu afecta a dos o més noms en singular del mateix gènere, l'adjectiu va en plural i en el mateix gènere que els noms «un carrer i un pis tranquils».

Si l'adjectiu afecta a dos o més noms de gènere diferent, l'adjectiu va en masculí «les marques i els productes estrangers». Quan en lloc d'un adjectiu hi ha una oració de relatiu adoptem el mateix criteri «he adquirit una impresora i un escàner nous amb els quals ja no tindré problemes informàtics»

Si hi ha dos o més adjectius que afecten a un nom, este es posa en plural «la primera i última lliçons del curs són optatives».

INTER-VAL

INTER-VAL és un conjunt d'exercicis que tenen com a finalitat servir d'ajuda als aspirants que es presenten a les proves de valencià de grau mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià (JQCV). Però, INTER-VAL no es limita tan sols a presentar estos exercicis, el fet que siguen en forma de test fa que l'experiència de l'usuari que en fa ús siga molt propera a la realització de les proves de la JQCV. A més, els tests tenen el mateix sistema de puntuació que es fa servir en les proves de la JQCV, amb l'avantatge que l'usuari rep interactivament -en cada clic- informació de la puntuació en la realització de les proves. La realització dels exercicis es complementa amb explicacions aclaridores dels conceptes sobre lèxic i semàntica que hagen sigut plantejats en els tests. Per altra banda, INTER-VAL pot ser una ferramenta d'utilitat per a qualsevol usuari que necessite augmentar, avaluar, actualitzar... els seus coneixements de valencià. D'esta manera INTER-VAL pot usar-se lliurement bé siga personalment, bé siga com a material docent per part dels professionals de l'ensenyament.

Combinació de pronoms febles

L'orde de col·locació dels pronoms és el següent:

1. Reflexiu (CI o CD): es


2. 1a persona (CI o CD): em, ens


3. 2a persona (CI o CD): et, us/vos


4. 3a persona (CI): li, els


5. 3a persona (CD i Atr): el, la, els, les, en ho


6. 3a persona (C adverbials): en


7. 3a persona (C adverbials): hi

La col·locació dels pronoms respecte del verb:

• Darrere del verb: infinitiu, gerundi i imperatiu
• Davant o darrere del verb: perífrasis verbals
• Davant del verb: en la resta de casos

Qué cal fer per a combinar pronoms darrere del verb:

1. Determinar els pronoms que representa cada complement
2. Combinar els pronoms mitjançant l'apòstrof o el guionet
3. Unir la combinació amb el verb mitjançant l'apòstrof o el guionet