Ortografia de les sonores:
Ortografia de les sordes:
dijous, 31 de març del 2011
dimecres, 23 de març del 2011
El valencià de les falles
El valencià és la senya principal que ens dona la identitat com a poble valencià. Durant molts anys esta llengua ha estat apartada de l'ús oficial i de l'ensenyament, però des del 23 de novembre del 1983 tenim una llei nostra d'ús i ensenyament del valencià que ens possibilita de nou tindre el dret d'utilitzar-lo en les relacions amb les administracions i en l'ensenyament, encara que este dret no siga efectiu sempre que voldríem.
Però actualment el problema més greu que té el valencià és l'ús quotidià de la llengua, per la forta influència del castellà en tots els àmbits socials. A pesar que creix el coneixement de la llengua baixa el seu ús social.
Les falles són un àmbit social que tradicionalment han emprat el valencià, encara que amb les incorreccions fruit de la transmissió oral que ha sofert la nostra llengua per la manca d'escolarització en valencià.
Esta situació ha canviat actualment i gràcies a la Llei d'ús i ensenyament del valencià tota la població que ha passat per les escoles del País Valencià té una competència elemental del valencià. Açò ha sigut possible perquè els programes d'educació bilingüe han obert el camí d'aprendre la nostra llengua a les escoles.
Per a continuar el camí de la recuperació del valencià, ara és el moment del compromís social i ciutadà. Hem de parlar i escriure en valencià i a més a més un valencià amb la correcció que dóna haver fet l'escolarització en la nostra llengua.
Per això vull cridar l'atenció dels fallers i falleres, i dels autors i autores dels llibrets, perquè tinguen cura del valencià i l'utilitzen amb la mateixa correcció que exigirien als estudiants a les escoles o als instituts.
Un idioma s'enfortix socialment si hi ha un consens en la forma d'usar-lo, tasca que ha assumit l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i quan socialment s'usa en tots els àmbits i no es permet fer faltes d'ortografia en texts amb difusió pública.
El valencià té futur si l'estimem de debò.
Barbarismes
Els barbarismes són estrangerismes que s'usen en una llengua per a substituir alguna paraula pròpia, per la qual cosa no estan justificats. També els anomenem castellanismes, perquè provenen majoritàriament del castellà.
Estes paraules s'usen en la parla coloquial, normalment molt castellanitzada, i s'han de substituir pels mots genuins en valencià. Per eixemple:
abuela: iaia, àvia
abuelo: iaio, avi
acera: vorera, voravia
ademés: a més, a més a més
adiós: adéu
agatxar-se: acatxar-se, abaixar-se, ajupir-se
agobi: aclaparament, angoixa
agrado: gust, plaer
alquiler, lloguer
amapola: rosella
aplaçar: ajornar
Si accediu a l'enllaç següent trobareu el vocabulari de barbarismes de la Conselleria d'Educació: http://www.edu.gva.es/polin/docs/voc_barbar.pdf
dijous, 10 de març del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)