dilluns, 29 de novembre del 2010

Els geosinònims

















corder (val.) anyell, xai (cat.cent.)
hui (val.) avui (cat.cent.)
brull, brossat (val.) mató (cat.cent.)
caragol (val.) cargol (cat.cent.)
ciri (val.) espelma (cat.cent.)
esguitar (val.) esquitxar (cat.cent.)
rabosa (val.) guineu (cat.cent.)
espill (val.) mirall (cat.cent.)
xiquet (val.) noi (cat.cent.)
llaurador (val.) pagès (cat.cent.)
creïlla (val.) patata (cat.cent.)
vesprada (val.) tarda (cat.cent.)
huit (val.) vuit (cat.cent.)
eixir (val.) sortir (cat.cent.)
tomata, tomaca (val.) tomàquet (cat.cent.)

divendres, 12 de novembre del 2010

Ortografia de les oclusives: p/b, t/d, c/g










Pel que fa al punt d'articulació:
  • bilabials /b/, /p/
  • dentals /d/, /t/
  • velars /g/, /k/
Atenent al mode de d'articulació:
  • sonores /b/, /d/, /g/
  • sordes /p/, /t/, /k/

Regles generals:

A fi de mot inmediatament després de vocal o de diftong tònic:

  • s'escriu p, t, c (cap, mut, groc)
  • encara que els derivats facen b, d, g (cabota, muda, groga)

Excepcions en mots monosíl·labs i aguts que són cultismes i de procedència forastera:

  • b : adob, aljub, club, pub, tub
  • d: fluid, fred, sud, Alfred, David, (femenins acabats en -etud, -itud) quietud, sol·licitud
  • g: buldog, mag, estrateg, reg, Hug, (mots acabats en -gog) demagog, pedagog

A fi de mots aguts o plans darrere de vocal àtona o de consonant, hem d'escriure la mateixa consonant que trobem als derivats:

  • p: camp (campament)
  • t: crèdit (creditor)
  • c: banc (bancària)
  • b: àrab (Aràbia)
  • d: àcid (acidesa)
  • g: llarg (llargària)

S'escriu a final de mot:

  • c: (1a persona de present d'indicatiu dels verbs velaritzats) entenc, escric, venc, (mots acabats en -ec) ànec, càrrec, prèstec, (mots que fan els derivats en g) aràbic i fàstic
  • t: (al final de tots els gerundis) amant, duent, vivint (cert mots) assut, ert i paret
  • b: (mots acabats en -fob i -sil·lab) hidròfob, monosil·lab, (alguns mots aguts i monosílabs) superb, tomb, corb
  • d: (monosílabs acabats en diftong + d) fluid, raid, (termes de dfícil comparació amb els derivats) enducand, anhídrid, guepard (termes aritmètics) dividend, substrahend, sumand
  • g: (els mots acabats en -fag, -fug i -leg) antropòfag, centrífug, pròleg (els mots) gong i rang (anglicismes en -ing) càmping, míting, púding

S'escriu a l'interior de mot:

  • p: (davant de consonant) recepta, adoptar,... i llur derivats, (en els compostos de cap-, prop-) capciós, capdavanter, capgirar ..., (començats per ap-, op-) propvinent, apte, òptim...
  • c: (en certs mots) acne, estricnina, sinècdoque, tècnic...
  • b: (davant de d) cabdal, cabdell, cobdícia... (prefixos ab(s)-, ob(s)-, sub(s)-) abdicar, obstacle, substància... (en altres mots) dubte, dissabte, sobte i derivats.
  • d: (mots començats pel prefix ad-) adjacent, admetre, admissió, adscriure (excepte: atzembla, atlas, atlantic, atleta, atmosfera (en manlleus) bàdminton, handbol, sandvitx, vodka.
  • g: (davant d,m,n,g) amígdala, maragda, augment, Agnés, regne, suggerir (els mots) rugbi, tungsté, àngstrom.

divendres, 5 de novembre del 2010

Balears convalidarà els títols de la JQCV i restablix de facto la unitat lingüística



Les illes tornen a acceptar els diplomes de valencià després d’anul·lar la seua convalidació després que el Consell fera el mateix.


El Govern balear reconeixerà com a vàlids els títols emesos per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, segons l’esborrany d’una orde de convalidacions feta pública ahir per la Direcció General de Política Lingüística de l’Executiu balear. En el seu vessant pràctic, esta orde permetrà als posseïdors d’un títol oficial de valencià treballar en l’administració pública balear sense necessitat de passar un examen previ de llengua i cultura, com succeïa fins ara. Per exemple, el Grau Mitjà de valencià equivaldrà al C1 que s’exigix als funcionaris en Balears. En la seua dimensió més profunda, la nova orde recompon de facto la unitat lingüística en les administracions de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Balears, trencada en 1995 amb l’entrada del PP a la Generalitat Valenciana.


Aquell any, el Consell va tombar l’homologació en l’administració valenciana dels títols de català expedits pels organismes oficials de Catalunya i Balears, tal com havia decretat el govern de Lerma. Com a reacció a aquell greuge comparatiu, que perjudicava els ciutadans balears, el govern illenc va anul·lar la seua convalidació dels títols lingüístics emesos per organismes valencians. Ambdós comunitats s’havien declarat la guerra.


No obstant això, la decisió de la Generalitat, recorreguda pel STEPV i Acció Cultural, va ser tombada en 2006 per una sentència del Suprem i ara ja es convaliden a València els títols de català aprovats a Catalunya i Balears. Quatre anys després, Balears posa el punt final a la separació lingüística entre administracions. Marc Candela, portaveu del STEPV, va afirmar ahir que és "la bona notícia que faltava als efectes d’homologació".


Paco Cerdà – València
Levante EMV 05.11.2010

dilluns, 18 d’octubre del 2010

La presidenta de l'AVL demana «arraconar qüestions que ens separen de Catalunya»


Ascensió Figueres critica en un curs de l'Institut Ramon Llull la confrontació creada per la distinció del valencià i el català.

Levante EMV 18/10/2010
DAVID GIL MORELLA
La presidenta de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), Ascensió Figueres, va participar ahir en la clausura d'un curs sobre didàctica de la llengua catalana com a idioma estranger. Esta entitat era l'organitzadora -junt amb l'Institut Ramon Llull i la Xarxa Vives de la Universitat Jaume I- i, en l'acte celebrat a Morella, Figueres va abonar la unitat del català i el valencià.


La presidenta va explicar que «este curs és un prova més de la línia d'aproximació de tot allò que ens unix: dos cultures germanes, la catalana i la valenciana, amb els seus dos patrimonis propis i una llengua que compartim i enriquim amb la seua diversitat». A més, va criticar la confrontació que s'ha creat en els últims temps per la distinció de l'idioma.


Per a ella, «jornades com estes haurien de servir per a arraconar, qüestions que, a un costat i un altre de l'Ebre, ens han separat durant massa temps, més per una falta de comprensió que per la voluntat de superar velles traves lingüístiques». Figueres també va mostrar la «satisfacció» de l'AVL per organitzar un curs, que «fomenta, estudia i difon la llengua que compartim».


Cal assenyalar que l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ja ha mostrat el seu suport a la unió del català i el valencià, com una llengua, en els seus estatuts. No obstant això, les declaracions que va donar ahir Figueres sorprenen en la mesura que mai abans s'havia expressat esta idea tan obertament.


És per això que la intervenció de la presidenta sobre la unitat de la llengua es va postular com un consolidació dels estatuts. També és cert que no és cap novetat que l'acadèmia, com a institució, reconega el valencià i el català com una llengua però, fins ara, només ho havia manifestat amb circumloquis.

L'ombra política
A més, també sobrevola l'ombra política ja que el Partit Popular ha utilitzat el conflicte en favor de la seua estratègia territorial.


El curs tenia per objectiu formar estudiants de filologia catalana per a l'exercici de la docència de la llengua en l'estranger. Figueres va concloure el seu discurs qualificant la trobada com un «èxit» i va vaticinar que hauria de ser «suficient com per a pensar en unes segones jornades l'any que ve».


També van participar en la clausura el president de l'Institut Ramon Llull, Josep Bargalló, la vicerectora de Cooperació i Relacions Internacionals de la UJI, Inmaculada Fortanet i l'alcalde de la localitat de Morella, Joaquim Puig.

dijous, 14 d’octubre del 2010

Programa PRACTIC, per fer exercicis de valencià


Us adjunte l'enllaç per descarregar-se el programa pràctic.

Pràctic és un programa que integra un conjunt d’activitats d’autoaprenentatge, de manera que l’usuari, gràcies al sistema d’autocorrecció, pot comprovar immediatament quin és el grau de coneixements de valencià que té assolit i a quins aspectes de la gramàtica ha de dedicar més esforços per a millorar els seus coneixements lingüístics.

El fet que les activitats de Pràctic estiguen elaborades a partir de les proves dels diferents nivells de la JQCV fa que este programa siga un suport excepcional de preparació de les proves per a l’obtenció dels certificats oficials administratius de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià: Oral, Elemental, Mitjà i Superior.

Per tot això, Pràctic és un recurs a l’abast de qualsevol persona interessada a incrementar els seus coneixements gramaticals en valencià.

Punxeu ací.

PRÀCTIC

dimarts, 5 d’octubre del 2010

Practiqueu amb els pronoms febles.

1) Els desperfectes de l'accident han sigut pocs i la companyia asseguradora __________.

a) s'hi farà càrrec
b) es farà càrrec d'ells
c) se'n farà càrrec

2) A la mare, li diré que no vindràs, però __________ comentaré demà.

a) li ho
b) s'ho
c) li'l

3) Si vostés volen comprar regals per a la família, el centre comercial __________ fa fàcil.

a) els ho
b) els el
c) li ho

4) Treballa en la tesi doctoral i contínuament __________.

a) hi pensa
b) pensa en ella
c) pensa en la mateixa

5) Volia presentar-se a la prova, però no __________ presentarà.
a) se'n
b) hi es
c) s'hi

6) Per què no dónes suport a les candidates! __________ !

a) Dóna'ls-en
b) Dóna-los-en
c) Dóna-les-ho

7) __________, en la presentació del disc nou __________ molt de públic.

a) Dissabte / hi havia
b) Dissabte / n'hi havia
c) El dissabte / havia

8) Digueu a les ties que em telefonen quan vullguen! __________!

a) Digueu-les-ho
b) Digueu'ls-ho
c) Digueu-los-ho

9) És difícil per a ells compatibilitzar la vida laboral i la familiar, però esta llei __________ facilitarà.

a) els ho
b) s'ho
c) els el



(Solucionari: 1c, 2a, 3a, 4a, 5c, 6a, 7a, 8c, 9a.)

dilluns, 27 de setembre del 2010

Esquema dels pronoms febles


PRIMERA PERSONA

Funcions: Complement directe, complement indirecte i verbs pronominals.

  • Formes reforçades: em, ens
  • Forma elidida: m'
  • Formes plenes: me, nos
  • Formes reduïdes: 'm, 'ns

SEGONA PERSONA

Funcions: Complement directe, complement indirecte, verbs pronominals.

  • Formes reforçades: et, us (vos)
  • Forma elidida: t'
  • Formes plenes: te, vos
  • Forma reduïda: 't

TERCERA PERSONA


Funció: DETERMINAT. Complement directe, quan és un ser determinat.

  • Formes reforçades: el, els
  • Forma elidida: l'
  • Formes plenes: lo, la, los, les
  • Formes reduïdes: 'l, 'ls
Funcions: NEUTRE. Complement directe (açò, això, allò, oració subordinada). Predicat nominal adjectiu, locució adjectiva, substantiu (complements dels verbs ser, estar, semblar, paréixer).

  • Forma invariable: ho

Funció: DATIU. Complement indirecte.

  • Forma reforçada: els
  • Forma elidida:
  • Formes plenes: li, los
  • Forma reduïda: 'ls
Funcions: REFLEXIU. Complement directe sentit reflexiu, complement indirecte sentit reflexiu, verbs pronominals.

  • Forma reforçada: es
  • Forma elidida: s'
  • Forma plena: se
  • Forma reduïda: 's
Funcions: ADVERBIAL. Substitueix una paraula en sentit partitiu: complement directe, subjecte, predicat nominal. Substitueix complements introduïts per la preposició de: complement de règim verbal, complement circumstancial de lloc que indique procedència o origen. Complement del nom.

  • Forma reforçada: en
  • Forma elidida: n'
  • Forma plena: ne
  • Forma reduïda: 'n

Funcions: ADVERBIAL. Complement circumstancial no introduït per la preposició de: circumstancial de lloc que indique direcció, circumstancial de temps, d'instrument, de companyia, de manera. Complement circumstancial de règim verbal no introduït per la preposició de (a, en, amb, per, contra). Complement predicatiu, complement de verbs romandre, presentar-se, aparèixer, anar i trobar (com a sinònim de considerar).

  • Forma invariable: hi