Els geosinònims

corder (val.) anyell, xai (cat.cent.)
hui (val.) avui (cat.cent.)
brull, brossat (val.) mató (cat.cent.)
caragol (val.) cargol (cat.cent.)
ciri (val.) espelma (cat.cent.)
esguitar (val.) esquitxar (cat.cent.)
rabosa (val.) guineu (cat.cent.)
espill (val.) mirall (cat.cent.)
xiquet (val.) noi (cat.cent.)
llaurador (val.) pagès (cat.cent.)
creïlla (val.) patata (cat.cent.)
vesprada (val.) tarda (cat.cent.)
huit (val.) vuit (cat.cent.)
eixir (val.) sortir (cat.cent.)
tomata, tomaca (val.) tomàquet (cat.cent.)

Ortografia de les oclusives: p/b, t/d, c/g

Pel que fa al punt d'articulació:

• bilabials /b/, /p/
• dentals /d/, /t/
• velars /g/, /k/

Atenent al mode de d'articulació:

• sonores /b/, /d/, /g/
• sordes /p/, /t/, /k/

Regles generals:

A fi de mot inmediatament després de vocal o de diftong tònic:

• s'escriu p, t, c (cap, mut, groc)
• encara que els derivats facen b, d, g (cabota, muda, groga)

Excepcions en mots monosíl·labs i aguts que són cultismes i de procedència forastera:

• b : adob, aljub, club, pub, tub
• d: fluid, fred, sud, Alfred, David, (femenins acabats en -etud, -itud) quietud, sol·licitud
• g: buldog, mag, estrateg, reg, Hug, (mots acabats en -gog) demagog, pedagog

A fi de mots aguts o plans darrere de vocal àtona o de consonant, hem d'escriure la mateixa consonant que trobem als derivats:

• p: camp (campament)
• t: crèdit (creditor)
• c: banc (bancària)
• b: àrab (Aràbia)
• d: àcid (acidesa)
• g: llarg (llargària)

S'escriu a final de mot:

• c: (1a persona de present d'indicatiu dels verbs velaritzats) entenc, escric, venc, (mots acabats en -ec) ànec, càrrec, prèstec, (mots que fan els derivats en g) aràbic i fàstic
• t: (al final de tots els gerundis) amant, duent, vivint (cert mots) assut, ert i paret
• b: (mots acabats en -fob i -sil·lab) hidròfob, monosil·lab, (alguns mots aguts i monosílabs) superb, tomb, corb
• d: (monosílabs acabats en diftong + d) fluid, raid, (termes de dfícil comparació amb els derivats) enducand, anhídrid, guepard (termes aritmètics) dividend, substrahend, sumand
• g: (els mots acabats en -fag, -fug i -leg) antropòfag, centrífug, pròleg (els mots) gong i rang (anglicismes en -ing) càmping, míting, púding

S'escriu a l'interior de mot:

• p: (davant de consonant) recepta, adoptar,... i llur derivats, (en els compostos de cap-, prop-) capciós, capdavanter, capgirar ..., (començats per ap-, op-) propvinent, apte, òptim...
• c: (en certs mots) acne, estricnina, sinècdoque, tècnic...
• b: (davant de d) cabdal, cabdell, cobdícia... (prefixos ab(s)-, ob(s)-, sub(s)-) abdicar, obstacle, substància... (en altres mots) dubte, dissabte, sobte i derivats.
• d: (mots començats pel prefix ad-) adjacent, admetre, admissió, adscriure (excepte: atzembla, atlas, atlantic, atleta, atmosfera (en manlleus) bàdminton, handbol, sandvitx, vodka.
• g: (davant d,m,n,g) amígdala, maragda, augment, Agnés, regne, suggerir (els mots) rugbi, tungsté, àngstrom.

Balears convalidarà els títols de la JQCV i restablix de facto la unitat lingüística

Les illes tornen a acceptar els diplomes de valencià després d’anul·lar la seua convalidació després que el Consell fera el mateix.

El Govern balear reconeixerà com a vàlids els títols emesos per la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, segons l’esborrany d’una orde de convalidacions feta pública ahir per la Direcció General de Política Lingüística de l’Executiu balear. En el seu vessant pràctic, esta orde permetrà als posseïdors d’un títol oficial de valencià treballar en l’administració pública balear sense necessitat de passar un examen previ de llengua i cultura, com succeïa fins ara. Per exemple, el Grau Mitjà de valencià equivaldrà al C1 que s’exigix als funcionaris en Balears. En la seua dimensió més profunda, la nova orde recompon de facto la unitat lingüística en les administracions de Catalunya, la Comunitat Valenciana i Balears, trencada en 1995 amb l’entrada del PP a la Generalitat Valenciana.

Aquell any, el Consell va tombar l’homologació en l’administració valenciana dels títols de català expedits pels organismes oficials de Catalunya i Balears, tal com havia decretat el govern de Lerma. Com a reacció a aquell greuge comparatiu, que perjudicava els ciutadans balears, el govern illenc va anul·lar la seua convalidació dels títols lingüístics emesos per organismes valencians. Ambdós comunitats s’havien declarat la guerra.

No obstant això, la decisió de la Generalitat, recorreguda pel STEPV i Acció Cultural, va ser tombada en 2006 per una sentència del Suprem i ara ja es convaliden a València els títols de català aprovats a Catalunya i Balears. Quatre anys després, Balears posa el punt final a la separació lingüística entre administracions. Marc Candela, portaveu del STEPV, va afirmar ahir que és "la bona notícia que faltava als efectes d’homologació".

Paco Cerdà – València
Levante EMV 05.11.2010